El futur del sistema d’innovació català? (1ª PART)

El govern català ha aprovat recentment la seva estratègia d’especialització intel·ligent, com a resultat de l’obligació de la Comissió Europea a fer aquest exercici a totes les regions d’Europa com a condició prèvia per poder rebre fons estructurals en el període 2014-2020.

El sistema europeu d'innovació està perdent terreny any rere any, en relació amb l’americà o l’asiàtic. El fracàs de Nokia, la joia de la corona de la tecnologia, en els últims anys ha estat un avís d’alerta que indica la necessitat de canviar radicalment el sistema. 

Catalunya es classifica com una "regió seguidora", encara lluny dels " innovadors capdavanters" d'Europa. No obstant això, Barcelona ha aconseguit aquest any 2014 el premi iCapital com "la ciutat més innovadora d'Europa". 

El RIS3CAT, l'estratègia regional d'innovació és un nou intent d'elevar el nivell del sistema d'innovació català per esdevenir una regió líder en innovació a la Unió Europea.

1.Dos models convergents

El resultat final de mesos d’esforços, reunions i documentació s’expressa en aquesta visió 2020 i els 4 pilars següents.

“Catalunya és un país de base industrial, que té una economia oberta, competitiva i sostenible, que  combina talent, creativitat, un teixit empresarial diversificat i un sistema propi de recerca d’excel·lència, en el marc d’una societat dinàmica, emprenedora i inclusiva. Hi conviuen multinacionals i empreses locals, sectors consolidats i amb lideratge internacional, i sectors tecnològics emergents.”1

Aquesta visió, més que mirar cap al futur, és bàsicament una descripció del què és Catalunya ara mateix.

Però el punt interessant són els 4 pilars, en els quals es basa aquesta estratègia. Són els següents:

  1. Àmbits sectorials líders
  2. Activitats emergents
  3. Tecnologies facilitadores transversals
  4. Entorn d’innovació


Hi ha dues visions que impulsen aquest esquema. Per una banda, podem apreciar la influència dels models tradicionals del grup d'economistes del Departament d’Empresa, educats en la teoria clàssica dels clústers industrials establerts per Michael Porter en els anys 80. Durant dècades, el mantra d'aquests economistes ha estat que la fortalesa dels països es basa en la competitivitat dels seus clústers industrials. Aquesta visió conservadora es recolzat pel pes econòmic dels sectors industrials mesurats principalment en termes quantitatius. En aquest sentit, des dels anys 80, les principals àrees industrials de Catalunya es mantenen fonamentalment sense canvis (agroalimentació, energia, plantes industrials, indústries basades en el disseny, salut, indústries relacionades amb la cultura i les experiències, etc.). Aquests grups es van establir en els anys 90 sota la direcció dels professors influents de les antigues escoles d'administració d’empresa de Barcelona com ara IESE i romanen sense canvis com un patrimoni industrial. 

L'avantatge d'aquest model és que ha ajudat a la supervivència de la cultura industrial a la regió, en els moments en què la majoria dels països occidentals parlaven de desindustrialització a favor dels tercers països, però d'altra banda, ha estat massa lent introduir innovacions radicals en les seves estructures.

No obstant, des de l'any 2000, sota la tutela del Prof. Mas Colell, el govern va iniciar un nou esforç per posar en marxa un grup de centres de recerca d'excel·lència en àrees emergents com les TIC, la fotònica, la genòmica o la biomedicina. Coincidentment, la Unió Europea va establir l'ERC a la recerca de lideratge en ciència bàsica. Des de llavors Catalunya ha guanyat un alt nivell de subvencions del Consell Europeu de Recerca, i s'ha consolidat com el centre d'investigació líder al sud d'Europa. 

L'avantatge d'aquest model és que, per primera vegada en la història de Catalunya el país té ara una bona col·lecció d'investigadors científics d'alta qualitat que es mouen més enllà del paper tradicional de ser només la "factoria d'Espanya". Malgrat això, d'altra banda, aquest model està encara molt lluny de generar una nova generació de líders de la indústria que puguin competir en els mercats globals.

Aquestes dues polítiques ara estan obligades a convergir en l'estratègia regional d’especialització intel·ligent a Catalunya i a tot arreu. i2CAT dóna suport a aquesta profunda convergència entre les noves tecnologies, o "tecnologies facilitadores transversals", amb els antics sectors industrials, creant un nou sistema d'innovació i un nou sistema econòmic. Aquesta és una tendència mundial.

Tal i com indicat l’informe PCAST del President dels EUA, la ciència i la tecnologia son “una sola empresa”:

  1. “Som una societat inventiva, empresarial...”. ”La ciència i la tecnologia són fonamentals per l’estil de vida americà”. 
  2.  “Aquesta dualitat, a la qual estan inextricablement unides aplicacions bàsiques d'investigació i pràctiques en una sola ciència i empresa d'enginyeria, és una característica essencial del nostre èxit”
  3. “Recerca es una inversió nacional”.2


L'expressió més clara d'aquesta “empresa individual” és, potser, l'àrea de les TIC. Sent la primera tecnologia facilitadora i transversal, les TIC estan entrant en una nova fase, en la qual convergeixen amb la resta dels sectors industrials d'una manera molt més profunda.

2. El nou model

Internet ha estat durant l'última dècada, el camp de convergència entre la informàtica, les telecomunicacions, i fins i tot els mitjans de comunicació. Internet és ara equivalent a les TIC i viceversa. Aquesta tecnologia disruptiva i hipersectorial està convergint amb les tradicionals, creant oportunitats i temors inimaginables. Vegeu com a exemple el cotxe sense conductor de Google. Una companyia de motor de recerca, una empresa purament d'Internet, està presentant ara un desafiament perillós per a la indústria mundial fabricant d'automòbils, incloent l’alemanya. Podríem veure una nova edició “recarregada” de Nokia?

Com pot afectar aquesta tendència a Catalunya? I2CAT veu aquesta convergència en 4 sectors emergents: 

  1. Internet/IT i ciutats
  2. Internet/IT i indústries
  3. Internet/IT i salut
  4. Internet/IT i indústries creatives. 


Aquests sectors emergents i les seves interrelacions podrien ser el resultat final de la convergència dels clústers industrials tradicionals i les tecnologies facilitadores claus. L’estratègia RIS3CAT sembla estar d'acord amb aquest possible resultat, però encara romanen un munt d'incerteses. Per exemple, es necessiten alguns canvis radicals en els mons encara separats de CERCA i TECNIO per facilitar aquesta convergència. També és urgent una nova consideració de les TIC com a pont clau entre tecnologia i indústria que uneixi els dos mons de la investigació i la innovació. Finalment, l'obertura de tot el sistema d'innovació a l'usuari final, o l'anomenat model Quart Hèlix, encara està en curs ....

(Continuarà)

Facebook Twitter Twitter More...