Industry 4.0, una estratègia per Europa?

El passat 26 d’octubre el Wall Street Journal publicava un article titulat: “Germany Bets on ‘Smart Factories’ to Keep Its Manufacturing Edge”1. En ell descrivia la factoria de Siemens  en Amberg, prop de Munich, com un exemple de la nova estratègia Industry 4.0 que el govern alemany i un conjunt de grans empreses està impulsant per fer realitat el que anomenen la 4ª revolució industrial.

Aquesta estratègia ha estat redactada per un Grup de Treball presidit pel Herr Dr. Siegfried Dais, doctor  en física pel Max Planck i alt directiu de la multinacional Robert Bosch amb seu a Baden Württemberg. Es va presentar al 2013 a la Fira de Hannover http://www.plattform-i40.de i és la peça central dins la nova estratègia high tech alemanya2.

La planta de Siemens a Amberg fabrica maquines automàtiques para altres empreses industrials alemanyes com BASF, Bayer AG, Daimler AG i BMW AG, al temps que per a d’altres competidors de tot el món. Porta ja un procés de digitalització des de fa 25 anys fins arribar avui a un 75% que està automatitzat, i compte amb 1.150 empleats que fonamentalment operen ordinadors i monitoritzen el procés de producció. En la propera dècada es vol crear un sistema de manufactura intel·ligent auto-operat i connectat a una xarxa Internet. 

És indubtable que Alemanya persisteix en la seva estratègia d’utilitzar les TIC per millorar els processos industrials, per automatitzar-los ficant-los intel·ligència. Per això compten amb la col·laboració del professor Dr. Wahlster3, doctor en "computer science" i una eminència en intel·ligència artificial. 

Aquesta estratègia alemanya s’està imposant a la Unió Europea. Així el programa Horizon 2020 ha incorporat el programa de Cyber Physical Systems, unitat bàsica de la Smart Factory. Es vol que Europa també esdevingui un continent que adopti el programa de la 4ª revolució industrial. 

Però... només una qüestió. I si el món no anés cap a la 4ª revolució industrial sinó cap la 1a revolució de la societat del coneixement?

Imaginem que a l’inici de la revolució industrial al segle XVIII l’estratègia dels països que la van liderar s’hagués centrat en utilitzar les noves màquines de vapor en produir principalment més patates o blat en lloc de tèxtils o noves màquines. Imaginem que un grup de professors haguessin anunciat que el món anava vers la següent revolució agrícola continuant el procés iniciat per les grans civilitzacions agràries del passat. 

Possiblement haurien produït una nova revolució agrària però no la primera revolució industrial. La màquina de vapor efectivament podia servir per produir més aliments, però podia produir molt més que aliments. Podia produir altres màquines automàtiques, i la seva aplicació era transversal a tot un conjunt de nous sectors econòmics mes enllà de l’agricultura. De la societat agrícola es passava a l’era industrial. 

Aquest és el principal problema de l’estratègia Industry 4.0: que posa les TIC, i en concret les smart TIC, les tecnologies intel·ligents al servei de la producció industrial en lloc de dedicar-les a liderar la transformació del país en un país intel·ligent. 

Els americans han iniciat un projecte que també comença per smart, però es diu SmartAmerica. Els sectors que ataquen són molt diversos: home/building, climate/environment, disaster recovery, healthcare, manufacturing, security and transportation4. És un projecte d’Estat, com són les TIC, tecnologies estratègiques, que depenen de la Office of Science and Technology Policy de la White House.

Nosaltres a Catalunya hem de decidir ara. Apostem per la primera revolució del coneixement, o per la 4a revolució industrial?  i2CAT pensa que apostant per la primera opció, per l’estratègia de SmartCAT és la millor forma per afavorir una veritable smart industry. Les TIC poden i han de liderar, les tecnologies industrials les han de seguir. No a l'inrevés. Necessitem una estratègia de Smart Europe, per començar.

Més informació aquí.

Facebook Twitter Twitter More...