Internet, ciutats i ciutadans

Les ciutats volen convertir-se en els nous actors de l'evolució d'Internet i estan adoptant polítiques d'innovació decidides i coordinades. El seu model pot ser la Quàdruple Hèlix, on la seva força principal són els seus propis ciutadans innovadors, que juntament amb la resta d'actors dels sistema recerca i desenvolupament, estan creant aquesta nova Internet, que pot ser la palanca de canvi més potent que tenim per sortir de la crisi.

En aquest sentit, Catalunya disposa d’un teixit de ciutats dinàmic, amb capacitat d'atracció turística internacional tot sent la capital mundial del mòbil. La mateixa capital del país, Barcelona, conserva un segell de creativitat i innovació, en gran part heretat, que està en procés de renovació. Aquesta fusió d'Internet amb les ciutats i els ciutadans pot oferir a Catalunya noves oportunitats de futur, i esdevenir així un model de ciutat intel·ligent amb usuaris intel·ligents.

El “ciutadà sensor/intel·ligent” (Smart Citizens)

Sembla que el concepte de l’Smart Citizen s'obre pas entre els experts. Davant d’una Internet de xarxes socials com l'actual, ¿per què construir una smart city sense que els ciutadans hi participin? 

El model de la Smart City basat en la “Internet de les coses” s’està substituint per un altre més complex de la Internet de tothom i per a qualsevol cosa, més proper a allò que en realitat és una ciutat.

Aquesta nova realitat és la contraposició a alguns models d’Smart City que s’han estat experimentant en els darrers anys, basats en el desplegament d’infraestructures i grans quantitats de dispositius, que comporten elevats costos de manteniment i dificulten el disseny de models de negoci sostenibles econòmicament, obrint el camí a un nou model que busca la col·laboració del ciutadà.

Cada vegada es parla més del “ciutadà sensor”. Les previsions són que finalment tothom a escala global pugui disposar d'un mòbil connectat a Internet. Al 2013 ja eren 6.000 milions de terminals repartits arreu del planeta Terra. Dispositius que tenen darrera una persona, i que s’estan convertint en una extremitat més d’aquesta. ¿Per què doncs no utilitzar aquests mòbils per produir valor per als propis compradors i que aquests puguin produir valor per a les seves comunitats?  

Una primera funció que es veu que pot aportar el ciutadà o usuari de la xarxa és la de fer de “sensor”. El passat 19 de setembre 2013 es va celebrar a la UPC la  Citizen, conferencia que reagrupa la xarxa de investigadors en xarxes de sensors ciutadans. El camp de recerca va ser iniciat fa alguns anys amb el nom de “participatory sensing”. El model Smart City tradicional on els governs locals i el món corporatiu pretenen desenvolupar serveis per als ciutadans no correspon a l’arquitectura interactiva d’Internet. Correspon al vell model politico-econòmic tipus “broadcast” on pocs es comuniquen amb molts, en comptes del model internauta on molts es poden comunicar amb molts, i on el ciutadà  tant pot ser un receptor com un emissor de contingut. Els propis ciutadans comencen a descobrir que poden produir serveis per ells mateixos, si algú els hi deixa o els hi demana.  El model paternalista del segle XX de “serveis per als ciutadans” de l'era passada dona pas a “Serveis ciutadans” de l'era Internet: de la internet de tothom a la “Internet of Everything

Durant els primers 25 anys d’Internet s'han establert els protocols de base per al funcionament de la xarxa com a eina de propòsit general, la seva evolució, si aconsegueix sobreviure, sembla que seria la de fer, en les properes dècades, el seu desplegament de forma transversal a camps on encara gairebé no ha penetrat amb la força. Internet s’ha desplegat als entorns residencials, media, xarxes socials entre d’altres però te poca presencia al món industrial, els sistemes de salut, el món d'alimentació o les mateixes ciutats, hàbitat majoritari de l'ésser humà al segle XXI. 

Partint del fet que cada persona disposarà d’un terminal mòbil amb accés a Internet, aquesta és un mostra clara que estem passant de la Internet of Things (o Internet de les coses), a la Internet de tothom i de qualsevol cosa o procés. Altrament anomenat, Internet of Everything .

La “User Centric Internet”

Des de fa anys, venim repetint que la cultura tradicional de Catalunya basada en un ric teixit de societat civil correspon en gran part al món de la cultura d’Internet. Organitzacions com la Internet Society, que encara vetlla per explicar a tothom com funciona Internet, no es cansa de repetir que el model d’Internet és “user centric”, és a dir centrat en l'usuari . 

Internet no va ser dissenyada des de la troncal a l'accés com la resta de xarxes de telecomunicacions tradicionals. Va ser dissenyada sota el principi d’extrem a extrem. És el ja històric “end-to-end principle”. La raó és simple. En aquells moments, i durant l’època de la guerra freda, al govern nord americà no li interessava que el control de les comunicacions estigues gestionat per cap poder centralitzat, i va acceptar un model de xarxa que posava el poder en mans dels investigadors informàtics que treballaven per a ell i no en mans del que podria ser una gran operadora de telecomunicacions. Recordem el famós article del 1964 de Paul Baran  de la RAND sobre els tres tipus de xarxes: centralitzades, descentralitzades i distribuïdes. 

Avui en dia, els “extrems” de la xarxa ja no són només els informàtics de DARPA sinó milers de milions d'usuaris de tot el món que tenen la possibilitat de crear aplicacions i serveis que arriben a l'altra punta de la xarxa, és a dir, a la resta del món en qüestió de segons.  Aquest principi permet una i altra vegada una expansió evolutiva pels seus extrems donant automàticament a l'usuari un poder de comunicació sense precedents. Segons les noticies aparegudes recentment, és cert que, o bé el món corporatiu com Google o Facebook, (com abans Microsoft), o  bé el món polític (NSA), pretenen controlar constantment aquesta evolució i la gestió de la seva informació. Tanmateix, mentre que intenten convertir la Internet en la “seva Internet”, no poden deixar de treballar dins uns protocols i una arquitectura de xarxa centrada en els usuaris

Algunes grans corporacions o estats, continuen seguint somniant amb els dies del Minitel o en repetir la Gran Muralla en versió digital. Però Internet sembla que, tot i una mica envellida, encara manté la seva vitalitat. 

Les ciutats com “col·laboratoris”

A partir de les premisses anteriors i a mesura que durant les darreres dècades la Internet s'ha anat expandint pels extrems, més i més usuaris (ciutadans) s'han connectat a la mateixa. Primer van ser les universitats, després les empreses, després els països. Ara són cada vegada més les ciutats de tot el món, les que mostren un nou interès en la seva evolució. La institució pública més propera al ciutadà, els governs locals, comencen a plantejar-se com Internet pot canviar el món de les ciutats, l'hàbitat que en el segle XXI concentrarà la majoria de la població humana, moment que sembla que arriba al seu màxim històric, al voltant de 9.000 milions de persones. 

Però ningú sap avui dia com Internet pot transformar les ciutats. Aquests ecosistemes entren en un període d'experimentació. Les oportunitats són moltes, i moltes també les possibilitats de fracàs. I aquí entra una segona característica estructural d'Internet que hem de tenir en compte, que la diferencia de la resta de xarxes tradicionals. 

Internet va néixer com una xarxa de recerca, per a la recerca i la innovació. Els informàtics que la van crear eren investigadors i la xarxa d'on va néixer,  ARPANET,  ja va ser concebuda com una xarxa de recerca en si mateixa, desplegada per investigar. Dit d’una altre manera, un experiment obert. De fet, la generació dels seus protocols la va fer la comunitat d'investigadors enginyers posant en marxa un grup de treball voluntari anomenat IETF, Internet Engineering Task Force, que encara és l'encarregat de mantenir i millorar aquests protocols.

Actualment, cap altra xarxa de telecomunicacions tradicional funciona d'aquesta manera, oberta i amb l'únic codi de conducta de “rough consensus and working code”. Aquest model ha evolucionat.

En la darrera dècada, Internet ha aprofundit la seva evolució donant cada cop més poder a l'usuari final, al ciutadà. La web 2.0, les wikis, els blogs, les xarxes socials, ens han mostrat que la innovació iniciada amb Internet per un grapat d'experts ara s'està obrint. La Internet ja no la fa només el IETF. Últimament, s’està fent cada vegada més present.

Internet s’està convertint en la infraestructura d'un nou sistema d'innovació, molt més obert i complex que el tradicional. La recerca i la innovació ja no es troba només a les universitats, les grans corporacions o els grans laboratoris de recerca públics. També prové de nous professionals d'altres disciplines, de totes aquestes comunitats informals d'innovació que s’agrupen en forma de wikipedians, arduinaires, makers i fablabers, artistes digitals, científics ciutadans, emprenedors digitals, innovadors socials, co-workers, les quals viuen a les nostres ciutats i que estant aportant el seu granet de sorra dins d’aquest entramat. 

A la nostra ciutat està poc a poc emergint la idea de la ciutat, laboratori ciutadà, o Barcelona laboratori, on els ciutadans poden convertir-se no només en sensors, sinó com a actors dels sistemes d'innovació del segle XXI.

Si la metàfora de l'anterior model era el “clúster industrial” (claustre: lloc tancat), la del nou model emergent és la “xarxa oberta”, el living lab,  laboratori ciutadà. La Internet com a “collaboratory”, terme inventat per W.Wulff de la National Science Foundation al 1989. 

La visió clàssica d'uns sistemes d'innovació basats en els grans parcs científics i tecnològics on universitats, governs i grans empreses treballen dins un model de Triple Hèlix, no és suficient per explicar la dinàmica de la societat del coneixement. Nous actors volen entrar en joc. El terme Quàdruple Hèlix indica l'emergència d'aquest complex d'actors que anomenem genèricament amb el nom de “ciutadania”. (Veure projecte europeu Cliq).

Per gestionar aquestes noves realitats s’estan generalitzant els responsables d'innovació dels governs locals.

La Fundació i2cat es proposa contribuir en aquesta nova etapa d’Internet creant un nou programa sobre “Internet, ciutats i ciutadans”. Aquest programa ens permetrà coordinar diferents camps cada vegada més imbricats: la recerca TIC en xarxes de telecomunicació, dispositius i sensors mòbils i aplicacions  multimèdia; i la seva fusió amb els avenços en les noves visions de l'arquitectura, l'urbanisme i la sostenibilitat al voltant de les ciutats intel·ligents, que juntament amb les noves estructures d’innovació obertes (living labs, laboratoris ciutadans, open innovation a empreses i administració pública), permetran incorporar als ciutadans i a tot el conjunt de comunitats creatives i innovadores a la construcció de les ciutats del futur.

Alguns dels projectes d’i2cat, com són Barcelona Lab (innovació i creativitat), l’Anella Industrial (Indústria), Barcelona Ciutat Intel·ligent o   SANVI-SENS (ciutats intel·ligents), i2health Sant Pau (e-salut) entre d’altres, són alguns els embrions que serviran com a base per aquesta nova etapa.

Facebook Twitter Twitter More...