Per què està comprant Google empreses d’IA, professors i gurus?

1. La Singularitat i Internet

Al desembre 2012 Google va contractar a Ray Kurzweil com a cap d'enginyeria de l'empresa. Kurzweil és el guru de la Singularitat, una visió que sosté que en 2029 la intel·ligència artificial superarà la humana. En l'últim semestre de 2013 la companyia de la Mountain View va comprar vuit empreses especialitzades en robòtica. Boston Dynamics és l'empresa líder en el sector i que està especialitzada en la construcció de robots humanoides. Finalment el cofundador Serge Brin, va anunciar el 28 de maig de 2014 que la companyia ha dissenyat i fabricat discretament la seva pròpia línia de vehicles sense conductor que preveu començar a provar aquest mateix any.

El tema comú que uneix aquests fets és simple: es diu NAI, Xarxa d'Intel·ligència Artificial. Internet s'està transformant en un robot connectat, una màquina d'intel•ligència artificial o una xarxa d’elles que aprèn. Fins ara hem viscut en l'era de les tecnologies de la informació i la comunicació. A partir d'ara estem entrant en la de les tecnologies d’intel•ligència, aprenentatge i creació. Aquesta és la propera frontera de la Internet.

Però ara un científic visionari de l’IA està afavorint a Google amb un avantatge disruptiva: Ray Kurzweil i la seva visió del nostre futur: la Singularitat. Aquesta és la hipòtesi sobre un pròxim període de la història humana que s’apropa, en el qual el ritme del canvi tecnològic serà tan ràpid i de major abast que l'existència humana en aquest planeta es veurà alterada de forma irreversible. Les paraules de Kurzweil són: "Combinarem el nostre poder cerebral –el coneixement, les habilitats i la personalitat que ens fan humans– amb el nostre poder informàtic per tal de pensar, raonar, comunicar-se i crear en formes que amb prou feines poder arribar a imaginar avui dia. Aquesta fusió de l'home i la màquina, juntament amb l'explosió sobtada de la intel•ligència de les màquines i la ràpida innovació en la investigació genètica i la nanotecnologia, es traduirà en un món on no hi ha distinció entre el biològic i el mecànic, o entre la realitat física i la virtual1".

Encara que aquest punt de vista encara crea molt de debat, Kurzweil sosté la seva hipòtesi futurista en una sòlida formació com a científic informàtic en Intel·ligència Artificial. Va obtenir el 1999 la Medalla Nacional de Tecnologia pel President Clinton. La pregunta interessant és com Kurzweil està ajudant a Google, l'empresa líder a Internet, a fer realitat aquest futur. En els anys 90 l’ordinador es va convertir en la xarxa. En les primeres dècades, potser la xarxa es va convertir en una màquina d'IA, un artefacte d'aprenentatge que podria respondre a la nostra pregunta fins i tot abans que tinguéssim temps a acabar de formular-la.

Podria la IA avançada reinventar Internet? Però aleshores què seria Internet? Una xarxa simple d’ordinadors? Però què seria doncs un ordinador?

2. El cotxe és un robot. El carrer és Internet. 

Seguim pensant en els ordinadors com simples PC’s, smartphone o dispositius portàtils. Però què passaria si un ordinador, i en conseqüència Internet, fos un robot, una xarxa de robots, uns robots que aprenen?

Això explicaria el nou interès de Google en comprar més i més empreses de robòtica. La tecnologia més disruptiva que Google ens està oferint és el cotxe sense conductor o el cotxe-com-un-robot. A Europa, especialment a Alemanya, on es va inventar el cotxe, ens sentim orgullosos dels nostres cotxes. Seguim pensant en l'automòbil com una màquina industrial. Ara per ara estem informatitzant-los poc a poc per transformar el cotxe en una màquina més eficient. Els informàtics a Europa estan ajudant als enginyers industrials en el canvi de la indústria de l'automòbil. Però hi ha una altra manera de pensar, una més inquietant.

Què passaria si un cotxe ja no fos un cotxe, sino un robot amb rodes? Què passaria si fos l’informàtic qui dissenyés un cotxe amb l'ajuda de l'enginyer industrial en lloc de l'inrevés? Què passaria si les rutes, els carrers es convertissin més xarxes d'informació que les construccions d'enginyeria civil?

El resultat és una espècie de marca nova d’automòbil, no una evolució de la màquina industrial del segle XIX, sinó un nou robot intel·ligent o família de robots per a la mobilitat al segle XXI. Però el més important, tot el sistema de trànsit i transport podria canviar dramàticament.

Les ciutats modernes no són fetes per arquitectes i urbanistes com creuen els europeus. La tecnologia més determinant que ha format les ciutats és la de l’automòbil. El cotxe de motor d'explosió està fent inhabitables les ciutats emergents del segle XX amb la contaminació, el soroll i els accidents. Però les coses poden canviar. Es necessiten solucions radicals amb urgència. El cotxe sense conductor pot ser una d'elles. Vull dir, una nova generació de robots intel•ligents mòbils autònoms. Per cert, l’alemany Sebastian Thrun, cap del Laboratori d'IA a Stanford era alhora el líder del projecte de cotxe sense conductor de Google2.

3. Google X, el DARPA privat.

Durant anys la supremacia estratègica en l'alta tecnologia s’ha basat en el sistema nord-americà de les agències federals avançades com DARPA i el seu model de "tecnologia de doble ús". Economistes com Mazzucatto estan començant a estudiar-lo (veure el seu llibre "L'Estat Empresarial"). Però aquest model està evolucionant. Ara les empreses privades com Google estan creant aquests laboratoris avançats amb fons privats. Google X és un laboratori d’aquest estil, el niu on s’ha dissenyat el cotxe sense conductor.

No per casualitat, el pare de Google X ha estat Sebastià Thrun, el científic informàtic que va guanyar el “DARPA Challenge” el 2005, i  que després va dissenyar el cotxe sense conductor de Google.

Si us plau, Sebastià, torna a Europa! Ajuda'ns a difondre la paraula! No volem que la indústria automobilística alemanya, i les seves fàbriques a Catalunya, segueixin el mateix camí de Nokia!

Facebook Twitter Twitter More...