The RING, la nova Internet

Des de fa uns anys, la necessitat de re-inventar la Internet està en boca de tota la comunitat de recerca TIC. Aquesta comunitat s'ha agrupat al voltant del terme Future Internet

Als EUA es va posar en marxa el projecte PlanetLab i després la iniciativa GENI. A Europa, les dues iniciatives principals son FIRE i Future Internet PPP. Si bé han iniciat una revisió a fons de l'arquitectura i els protocols d’Internet, en el fons, parteixen del mateix programa de recerca amb el qual es va iniciar la xarxa: el “programa de recerca dels computer scientists”. Es pensa que si els informàtics i els enginyers de xarxa la van dissenyar i ha funcionat fins ara, per què hauria de ser diferent en el futur? En el cas europeu, aquesta assumpció es veu reforçada pel gran pes que té en Europa la comunitat d’enginyers de xarxes i, en particular, la del lobby d’empreses operadores. 

Però la realitat és que Europa va perdent any rere any pes en el desenvolupament tecnològic d’Internet i això continuarà així fins que no es canviï el rumb. Necessitem un nou programa de recerca per Internet. Li podríem dir el programa AST per Internet o “Art, Science and Technology program”. El resultat podria ser la construcció de The Ring, una nova Internet, ampliant l'anterior i canviant les seves funcions i protocols per adaptar-los a la realitat del món del segle XXI. 

A i2CAT hem iniciat aquesta nova Internet per diferent vies. Una d'elles va ser l'Anella Cultural, iniciada com a projecte experimental per a la connexió de diferents centres d'exhibició artística en diferents localitats de Catalunya. A l'actualitat ha rebut reconeixement europeu i és l'objectiu del projecte SPECIFI, que pretén generar una infraestructura dedicada per als creadors europeus. 

A la vegada, i2CAT ja participa en el projecte Future Internet Content+, que justament el que vol és generar serveis i aplicacions ciutadanes en el món dels continguts creatius avançats. 

Per aconseguir aquesta nova Internet, son necessaris tres canvis disruptius:

1. Integrar als artistes i humanistes per al disseny de la nova Internet.

Es tracta d’incorporar a l’antiga Internet dels científics i tecnòlegs, una Internet dels artistes i creatius, integrant en un mateix entorn totes aquestes famílies cognitives. No sobra ningú, el que falten són altres modes cognitius. 

Els sistemes de coneixement del sapiens no s'esgoten amb la ciència i la tecnologia. Internet comença a incorporar amb força als artistes, als professionals de la cultura i de les humanitats. Internet s'expandeix vers a l'Est, cap a Àsia, amb la seva explosió de cultures diverses i multilingües. I després cap a Àfrica, cap a la terra de l'origen de la humanitat. A més de la cultura científica i tecnològica, hi ha un tercer sistema cultural basat en allò que els antropòlegs cognitius denominen mode mito-poiètic, una forma de conèixer que està en la base de tota la creació artística, i de tota cultura humana. Aquest model cognitiu es basa en la capacitat d'imaginació, de simbolització, de generació de “mons apart”. Aquest tipus de pensament és a l'origen del sapiens, i ens ha fet el que som. El futur de la Internet necessita urgentment incorporar aquesta tercera cultura a la seva evolució, incloent les dues anteriors ja existents. Necessitem una Internet més complexa, més oberta, una Internet de Leonardo da Vinci. 

2. Obrir-se a la “creative economy”.

John Howkins ha estat el primer autor en encunyar el terme “creative economy”, posant per primera vegada en un mateix sac les anomenades indústries creatives (arts, patrimoni, mèdia, música...) i les indústries de coneixement (la R+D+i). (http://www.creativeeconomy.com/john.htm)

Howkins ha indicat com la IPR (Intelectual Property Rights) ens permet acreditar i conèixer aquesta nova font de riquesa. Els IPR són de diversos tipus: copyrigths, patents, dissenys, marques, dibuixos d'utilitat...Un país ric és aquell que té una “creative economy” pròspera; un país pobre és el que no genera aquesta economia. La creativitat i la innovació no són eines al servei de l’economia. Són la nova economia.

Amb l'adveniment d’Internet, la possibilitat d'expansió accelerada d'aquesta economia creativa és un fenomen explosiu. L'emergència de capacitats creatives de milions de persones s'ha expressat en primer lloc en el fenomen anomenat UGC (User Generated Content), de la qual la Big Data és una part petita. De fet, Google, Apple, Facebook i Amazon (GAFA) són plataformes que exploten aquest fenomen. Exploten la informació, la comunicació, el coneixement i, fins i tot, la creativitat dels seus milions d'usuaris. Permeten als usuaris generar el seu propi contingut. Són “enablers platforms”. La seva importància es estratègica i és vital que siguin obertes.

Aquestes plataformes com la mateixa Internet o la Web són els “generic enablers” per parlar en termes de Future Internet, que permeten funcionar a la resta d'aplicacions i serveis. No són simples eines, sinó que també són continguts en si mateixes. La tecnologia informàtica són protocols, algoritmes, procediments i el seu efecte és multiplicador, és a dir, permeten multiplicar per n vegades els altres continguts generats pels usuaris. Però els usuaris no generen nomes “els altres continguts”, també generen plataformes obertes com Wikipedia, com Linux, com Apache. Unes plataformes són obertes i públiques, i d’altres són privades i tancades. Un cert equilibri és necessari per evitar la tendència al monopoli tant públic com privat que ja saben com condueix a ofegar la innovació.

Uns i altres continguts es retroalimenten. Sense UGC, Internet i les plataformes GAFA s'enfonsarien. Sense aquestes plataformes, els usuaris no podrien generar el seu contingut.

3. Obrir-se a un món de continguts d'art, ciència i tecnologia en format multimèdia i multilingüe.

Els continguts de la Internet del futur seran cada vegada més en format multimèdia i multilingues. Fins i tot la nova Internet de les coses es basa en les informacions que aquests sensors produeixen. També la nova Internet dels fablabs o de fabricació es basa en els dissenys i programes que permeten visualitzar allò que l'usuari vol construir en les impressores 3D. Quan tothom pugui fabricar qualsevol cosa, el factor diferencial serà això que l'innovador vulgui fabricar, els seus dissenys. 

Les previsions són que aquesta explosió de contingut multimèdia a Internet està tot just començant. CISCO ha analitzat el futur d’Internet en matèria de continguts i conclou que més del 60% del tràfic d’Internet serà vídeo al 2017. El programa estrella després de Future Internet a la Unió Europea s'espera que sigui el 5G, per dotar a les xarxes sense fil de capacitats fins a 100Mbps per usuari.

http://www.cisco.com/c/en/us/solutions/collateral/service-provider/visua...

Fins i tot programes com el Future Internet a Europa s'estan orientant ara vers aquest tipus de continguts per arribar al màxim nombre d'usuaris. Aquest any 2014 s'han aprovat els projectes de la 3ª fase del gran programa de recerca Future Internet de la Unió Europea. Les àrees d'aplicacions i serveis han estat les majoritàries i, dintre d'elles, les àrees de continguts creatius.
I això per dues raons:
a) són les àrees mes dinàmiques a l'hora de crear noves empreses i llocs de treball. 
b) són les àrees mes atractives des del punt de vista dels usuaris finals. 
És possible que estem davant d'una jove generació que, tot i les crítiques dels que pensen que no saben ni llegir ni escriure correctament, poden fer això que Leonardo va fer al Renaixement: combinar diferents modes cognitius. Hi ha joves enginyers que són artistes, artistes que són enginyers, científics que són dissenyadors i dissenyadors que estan interessats en les ciències de la vida o la nanotecnologia. 

Una expressió d'aquesta nova etapa en l'evolució d'Internet és el sorgiment, fins i tot en els programes europeus de R+D, de termes com “creativitat”, “co-creació”, “ciutats creatives”, “classe creativa”, “innovació social”... deixant entreveure que el futur d’Internet no serà una simple projecció del passat. Poc a poc es va veient necessari que els propis sistemes de R+D+i comencin a deixar entrar al sistema als nous/vells actors de món artístic i creatiu al seriós món de la ciència i la tecnologia, per garantir el seu propi futur. Algú ens ha d'ajudar a imaginar noves possibles combinacions improbables, mons utòpics i distòpics...La xarxa Leonardo es pot veure neutralitzada amb la xarxa Orwell/1984, que es deixa veure amb accions com la de la NSA.

No podia ser d'un altra forma amb un programa de recerca nascut a Catalunya i Barcelona i on enginyers i antropòlegs hem col·laborat des d'un principi. La connexió amb la Internet2 americana i amb persones com Ann Doyle o Kim Dae Young de Korea, ens ha facilitat aquest enfocament vers la Internet de les Cultures. Una constant que ha ajudat a i2CAT a entrar en el món de la recerca sobre la Internet i els media o la Internet audiovisual. I que ens ha abocat ara a que Barcelona estigui en boca de la Comissió Europea com ciutat-laboratori per experimentar els resultats del programa Future Internet Content+.

Els continguts de la fase futura d’Internet apareix ja com una combinació de tres coneixements bàsics: art, ciència i tecnologia. De la mateixa forma que en la fase inicial d’Internet, la ciència i la tecnologia van fusionar-se generant una nova disciplina, el computer science, ara l'art ve a convergir en les ciències de l'artificial, incorporant un component molt més imaginatiu i disruptiu a la fórmula. 

Una internet que aspiri arribar a 7.000 o 9.000 milions de cervells ha de ser dissenyada per una combinació cognitiva més rica i complexa que la que va donar lloc a la primera versió de la xarxa. Necessitem una Art-Science-Technology-driven Internet, i un nou programa de recerca, creativitat i innovació per posar-la en marxa. Volem la xarxa de Leonardo, evitant una xarxa “model 1984”.

Facebook Twitter Twitter More...