Vall de la Mort i com creuar-la

El passat mes d'octubre, TV3 va oferir un bon documental, Inversió de futur, amb els líders clau de la investigació i la comunitat de la innovació al nostre país.

Un dels principals temes tractats va ser l'anomenat "vall de la mort" (the Valley of Death): el gran buit entre el procés de la investigació fonamental i el món comercial.

Aquest és un problema clàssic en tots els sistemes d'innovació arreu del món. A Europa hi ha una expressió per a aquest problema i es diu "paradoxa europea". Com és possible que un continent amb una comunitat científica i tecnològica tan productiva com la nostra sigui tan incompetent en la transferència dels seus resultats en el mercat? Per què estem perdent terreny any rere any enfront de les grans corporacions dels Estats Units i Àsia?

A Catalunya, després d'una dècada d'invertir en la creació d'una comunitat d'investigadors científics d'alta qualitat (CERCA), la situació és bastant similar a la d'altres països europeus. Estem patint el síndrome de la vall de la mort. No sabem com transferir la nostra excel·lent recerca al món comercial. 

Una manera d'atacar el problema és aprendre com altres països han trobat solucions. Quins països? Les nostres autoritats han repetit any rere any que Catalunya hauria de ser la Califòrnia o la Massachusetts d'Europa. Anem a veure com han sorgit aquests centres dels EUA i com han esdevingut campions del món de la ciència i la tecnologia.

L'economista Mariana Mazzucato ha publicat aquest any un estudi brillant que tots els investigadors interessats en les polítiques d'innovació haurien de llegir.  El títol: "L'Estat Empresarial". 

El pots trobar a la xarxa per “Creative Commons”. 

Un "Estat empresarial"? Pot un Estat ser empresarial? Durant més de tres dècades els economistes neoliberals han predicat una i altra vegada que els individus són els únics veritables empresaris. L'Estat era una institució anacrònica liderada per una mentalitat burocràtica. Però aquest model no explica com funciona el sistema líder de Ciència i Tecnologia, començant per la comunitat científica i tecnològica dels EUA,  líder mundial, i els seus principals eixos: Califòrnia i Massachusetts.

La tesi de Mazzucato és que el sistema funciona, almenys des de la Segona Guerra Mundial, gràcies a l'Estat Empresarial. L'Administració dels Estats Units és l'actor clau en la conducció de les principals tecnologies que són el nucli de la societat moderna. El sistema no està liderat per un grup d’individus pioners com en les pel·lícules del Vell Oest. L'actor clau és un grup d'agències públiques empresarials com DARPA que ha alimentat dècada rere dècada les tecnologies revolucionàries i ha facilitat el camí a la supremacia dels Estats Units en alta tecnologia. DARPA és el paradigma d’aquest paper empresarial d’un Estat.

Però fem un pas endavant. Aquest Estat Empresarial també ha canviat durant les últimes dècades tot el sistema de Ciència i Tecnologia. High Tech (alta tecnologia) és el nom modern d'aquest sistema. DARPA va ser la mare del programa de recerca dels Estats Units en IT a través de la creació en els anys 60 dels departaments d'informàtica de les principals Universitats dels Estats Units (MIT, Stanford, Carnegie Mellon, i algunes altres), anomenat "els laboratoris ARPA". El model es va analitzar en els anys 90 per un grup d'antropòlegs de la Universitat de Barcelona (Serra, A. 19921) i ha estat el model que ha inspirat la creació de centres com i2cat des dels seus començaments fa més de 10 anys. El model DARPA és un esforç per "omplir el buit" entre la ciència fonamental i la innovació, un pont sobre la Vall de la Mort.

Però el més important, DARPA i el Departament de Defensa, no només van finançar aquest tipus d'investigació, sinó que van ser els primers usuaris i compradors dels seus resultats a través de la contractació pública innovadora. Aquest és el segon pont sobre aquesta vall. Els projectes de DARPA no són per interès propi de la comunitat científica i tecnològica. Ells realment els necessiten. I els utilitzen. Els resultats no són només documents sinó prototips, sistemes que funcionen i només quan ho fan, les hipòtesis estan validades. Construeixen fets, no només els analitzen. Ciència i Tecnologia es barregen. A DARPA, "CERCA" i "TECNIO" són comunitats unificades.

DARPA no és la clàssica agència de buròcrates. Ells són els millors investigadors i responsables polítics que treballen durant un mandat en la selecció del tipus de tecnologies estratègiques amb un "doble ús": en primer lloc els militars, llavors el mercat. La informàtica és la seva invenció: una ciència d'una tecnologia. La divisió de l’antiga Europa entre Ciència i Tecnologia s'ha anat. Ciències tecnològiques ("ciències sintètiques") o tecnologies científiques ("high tech"). Això és tot, amics. Ciències de la Computació és una criatura del DARPA i el seu resultat, Internet. La Vall de la Mort només existeix en el vell model. El nou crea un nou entorn de col·laboració entre el sector públic i el món privat com el Parc de Recerca de Stanford (el lloc de naixement de Sillicon Valley), superant la tradicional Vall de la Mort.

En aquest nou model, el sector públic ja no és un assistent per al mercat. És líder en el mercat. De fet, és el nou mercat, la part més innovadora de l'economia d'alta tecnologia. 

Quan entendrà la Comissió Europea aquest punt? Quan deixaran d'abocar milions d'euros en els nostres dinosaures privats i començar una política innovadora de contractació pública per alimentar els nostres Googles, Apples, etc.?

Les empreses privades més dinàmiques i startups d’EUA no estan lluitant contra l'Estat, perquè el necessiten com a primer comprador. L'objectiu d'aquestes empreses és arribar als usuaris, no al mercat: En primer lloc l'usuari públic, finalment tothom arreu del planeta. Només quan es té milions d'usuaris, es pot obtenir els beneficis del mercat. Recordeu el primer principi de Google: "Centrar-se en l'usuari i tota la resta vindrà sol".

Desafortunadament aquest model segueix sent bastant desconegut a Europa i al nostre país. El model de recerca i innovació que hem seguit en l'última dècada és una versió més petita del model més comú europeu, desenvolupat per Alemanya després de la Segona Guerra Mundial. Es basa en una separació desfasada entre la ciència (Max Planck) i la tecnologia (Fraunhofer) , amb l'objectiu final de llençar nous productes i serveis al mercat. Aquest és el model seguit a Baviera o Baden-Württemberg, però no a Califòrnia o Massachusetts. Aquestes regions europees són líders a Europa, però no la referència en la competència mundial de l'alta tecnologia. Europa segueix, com cada any, un pas enrere en aquesta lliga. Però per què Europa no és un jugador clau en la competència global com Amèrica i Àsia?. Una de les principals raons és degut als nostres marcs mentals, les nostres creences. A Europa encara creiem en els nostres vells models econòmics i polítics elaborats per gent com Schumpeter o Keynes que diuen que els empresaris són individus i que el paper principal de l'Estat és proporcionar serveis de benestar. Però Europa pot canviar, i Catalunya també.

En els propers anys, la nova Comissió Europea s'ha compromès a invertir 300.000 milions d'euros en la lluita contra la crisi econòmica i social. Necessitem un tipus d'ARPA Europea, dedicada a impulsar un nou programa renovador de la investigació i la innovació en alta tecnologia, amb la participació de milions de ciutadans europeus. Per què no apliquem la visió de l'Estat  Empresarial als nostres sistemes de protecció social? Per a les nostres ciutats? Per al nostre patrimoni cultural? Per als nostres sistemes educatius?.

Europa pot transformar-se en un collaboratory  mundial,  desenvolupant la propera generació d'alta tecnologia: les tecnologies de la creativitat, la innovació i el coneixement. La Internet es pot transformar en una plataforma de coneixement i innovació més enllà de l'actual Internet de la informació i la comunicació. Tenim molt pocs usuaris militars a Europa. Els nostres usuaris són cada un dels ciutadans que poden tenir capacitat per innovar, la Xarxa Europea de Living Labs (ENoLL) dixit2, amb la nova generació de tecnologies i entorns de col·laboració. 

Podem superar la Vall de la Mort. Altres països com Israel ja ho han fet. L'únic requisit: canviar radicalment el nostre model de Ciència i Tecnologia.

Facebook Twitter Twitter More...